6 Segundos
Seis segundos, 2005, Book. 500 copies, 21×25 cm, 144 pages. Ed. Cru 011, Figueres, Julio 2005
6’’ is a filme made to be a book. The reference point used for the title of this piece is the duration of the famous footage taken by Abraham Zapruder in Dallas, on November 22, 1963, at the moment of the shooting of President J. F. Kennedy. The film was used as a timer to determine the chro- nology of events from the first shot to the third. In 6” the images are made to adopt the logic of a book: each page is occupied by one frame. 144 is the number of frames required for a film lasting 6 seconds, according to the filmmaking standard of twenty four frames per second. In this way, 144 different characters are made to coincide in a single action: to throw a stone. The frames are made to combine, one per page, joining different times and people in a single indivisible act, which the sum of the collective effort makes possible. A different individual carries out the action in each frame: they are all one. The action is performed by over one hundred people through a simple gesture, one single movement. Thus, photography becomes an epic means of articulating the story, inasmuch as that gesture is still possible.
There is another aspect that interests me: Zapruder’s film opens the age when amateur images approached professional images in order to cohabit the same space, opening a new perspective, which can be related to the point of view in its widest sense. The images shot by the press and the TV crews, but also by anonymous citizens attending the event, were used as photographic evidence and allowed to reconstruct a full panorama of the place some minutes before, and up to 19 minutes after, the tragic event. To this end, all images were deemed equal, regardless of their professional or amateur origin. And yet, the incorporation of myriad points of view did nothing other than pile up questions about the fact, turned obscure and unsolvable by the images.
6” es un filme destinado a ser un libro. El título de esta pieza toma como referencia la duración del célebre filme Zapruder, tomado en Dallas el 22 de noviembre de 1963, en el momento de los disparos contra el presidente J. F. Kennedy. La película fue empleada como un reloj para determinar la cronología de los hechos desde el primer al tercer disparo. En 6” las imágenes son llevadas a adoptar la lógica de un libro: cada página ocupada por un fotograma. Un total de 144 son los fotogramas que se requieren para una película que dure seis segundos, de acuerdo con el estándar cinematográfico de veinticuatro fotogramas por segundo. Así, 144 personas distintas coinciden en una única acción: lanzar una piedra. Los fotogramas se combinan entre ellos, uno por página, uniendo distintos tiempos y personas en una única acción indivisible; la suma del esfuerzo colectivo permite su realización. En cada fotograma es un individuo distinto el que realiza la acción: así todos son uno. La acción es realizada por un centenar de personas a través de un solo movimiento, un pequeño gesto. La fotografía se convierte en una modalidad épica de articulación de relato, en la que ese gesto colectivo todavía sea posible.
Pero hay otro aspecto que me interesa: el filme Zapruder inaugura la época en que las imágenes de procedencia amateur empezaron a acercarse a las imágenes profesionales para convivir con ellas, abriendo una perspectiva nueva que se puede relacionar con el punto de vista en su sentido más amplio. Las imágenes tomadas por las televisiones y la prensa, pero también por los ciudadadanos anónimos que asisitieron al hecho, fueron empleadas cono evidencia fotográfica, permitiendo reconstruir un panorama completo del lugar unos minutos antes y hasta 19 minutos después del trágico suceso. Para ello todas las imágenes fueron consideradas como iguales, sin considerar su procedencia profesional o amateur. Y con ello la presencia de los múltiples puntos de vista no hizo otra cosa que arrojar incógnitas sobre el hecho, convertido, por las imágenes, en irresoluble y oscuro.
6” és un film destinat a ser un llibre. El títol d’aquesta peça pren com a referència la durada del cèlebre film Zapruder pres a Dallas el 22 de novembre de 1963, en el moment dels trets disparats sobre el president J. F. Kennedy. La pel·lícula es va fer servir com un rellotge per determinar la cronologia dels fets des del primer al tercer tret. A 6’’ les imatges són portades a adoptar la lògica d’un llibre: cada pàgina és ocupada per un fotograma. 144 són els fotogrames que calen per a una pel·lícula que duri sis segons, d’acord amb l’estàndard cinematogràfic de vint-i-quatre fotogrames per segon. Així, 144 persones diferents coincideixen en una única acció: llançar una pedra. Els fotogrames es combinen entre ells, un per pàgina, unint diferents temps i persones en una única acció indivisible; la suma de l’esforç col·lectiu en permet la realització. A cada fotograma és un individu diferent el que fa l’acció: així tots són un. L’acció és realitzada per un centenar de persones a través d’un sol moviment, un petit gest. La fotografia esdevé una modalitat èpica d’articulació del relat, en la qual aquest gest col·lectiu encara sigui possible.
Hi ha un altre aspecte que m’interessa: el film Zapruder inaugura l’època en què les imatges de procedència amateur van començar a acostar-se a les imatges professionals per conviure amb elles, obrint una perspectiva nova que es pot relacionar amb el punt de vista en el seu sentit més ampli. Les imatges preses per les televisions i la premsa especialitzada, però també pels ciutadans anònims, que van assistir al fet, van ser emprades con evidència fotogràfica, permetent reconstruir un panorama complet del lloc uns minuts abans i fins a 19 minuts després del tràgic succés. Per això totes les imatges van ser considerades com a iguals, sense considerar la seva procedència professional o amateur. I amb això̀ la presència dels múltiples punts de vista no va fer res més que llançar incògnites sobre el fet, convertit, per les imatges, en irresoluble i fosc.
